Notícia energia eòlica terrestre

La Junta de Andalusia repartirà 1.194 Megawatts eòlics entre 43 municipis.

Un total de 43 municipis andalusos es repartiran 1.194 megawatts (MW) que seran produïts per energia eòlica. Estaran repartits entre 57 parcs de entre 1,5 i 49,6 megawatts. La construcció d'aquests complexes costarà un total de 1433 milions d'euros, que generaran 3.400 llocs de treball directes i indirectes.
Per accions com aquestes, Andalusia és una de les comunitats autònomes que produeix més energia renovable. A part d'aquests 1.194 MW que es faran, Andalusia ja comptava amb 3.055 MW, havent multiplicat per 5 la potència produïda en els últims 4 anys convertint-se en la comunitat autònoma que més ha crescut. S'ha convertit en la quarta comunitat autònoma amb més potencia eòlica instal·lada. El 30% de la electricitat que consumeixen els andalusos prové de fonts renovables. Amb aquesta potència, es podria cobrir el consum elèctric de 5 milions d'habitatges i s'evitaria l'emissió a l'atmosfera de 2,4 milions de tones de CO2.
Font: http://www.lavanguardia.com/20120128/54245620011/un-total-de-43-municipios-se-repartiran-los-1-194-megavatios-eolicos-priorizados-por-la-junta.html

Materials: Petris

En aquesta foto es veu el material de construcció d'un edifici, són totxos fets d'argiles estructurals. Les argiles van molt be com a material de construcció ja que és molt fàcil de donar la forma desitjada gràcies a que al seu procés de fabricació es transformen en una massa plàstica al afegir-hi aigua. Les argiles són molt resistents a la compressió, dures i fràgils. També són un gran aïllant, tant tèrmic com elèctric. Les argiles es fan servir com a material de construcció de gairebé tots els edificis, però desprès normalment es posa una capa superior de guix o de calç com a recobriment, que protegeix i dóna unes característiques estètiques millors, però en aquest edifici han decidit deixar la paret de maons sense recobriment a la part exterior de l'edifici.

Materials: Fusta

El que es mostra a la foto és una torre que aguanta els cables de baixa tensió que més endavant van a parar a les nostres cases. En aquest cas per fer el suport per els cables s'ha triat la fusta natural, ja que és un molt bon aïllant elèctric i és fàcil i barat d'aconseguir. En aquest cas la fusta natural és fusta dura, per aguantar les ventades que hi puguin haver. També s'ha triat la fusta perquè queda més natural que algun altre material i per tant més agradable a la vista. La fusta és un material higroscòpic, és a dir, que absorbeix i perd aigua amb facilitat i com a conseqüència es deforma. Per evitar-ho és necessari un bon assecat de la fusta o tapar els porus de la fusta amb pintures o vernissos. En aquest pal no s'hi pot apreciar cap mena de capa exterior de pintura o vernís, per tant jo crec que la única mesura de protecció de la humitat és un bon assecat de la fusta, encara que aquest pal ja es veu antic i amb algunes deformacions causades pel clima i la humitat.

Materials: Silicona

En aquesta foto es veu una espàtula de cuina de Silicona. La silicona és un elastòmer, que vol dir que té les propietats de que és elàstic i flexible. Aquesta espàtula a la part interior del mànec té una part més dura que deu ser un tros de fusta, per augmentar-ne la resistència i que el mànec sigui més difícil de torçar. Les silicona és un bon material per fer un estri de cuina, ja que té un ampli marge de temperatures de utilització, repelen la humitat i són bons aïllants tèrmics. Es poden fer formes complicades a partir del mètode de conformació de l'emmotllament.

Materials: Policarbonat

Les lents d'aquestes ulleres estan fetes de Policarbonat (PC), un plàstic termoplàstic que és tenaç, transparent, resistent a la calor i a les radiacions ultraviolades, avantatge que va molt bé a l'hora de fer lents òptiques. Té unes propietats semblants a les del vidre però té una tenacitat més gran i per tant aguanta més els cops i es trenca més difícilment. El Policarbonat és un plàstic cada cop més comú. Les lents podrien estar fetes de metacrilat de metil, però el metacrilat és més fàcil de rallar.

Materials: El llautó

Aquesta foto d'una maneta d'una porta està feta de llautó, un material que s'obté al aliar el coure amb el zinc. Aquest aliatge aporta més resistència mecànica i duresa. Aquesta maneta té una forma complicada i deu estar feta segurament per emmotllament, ja que el llautó té un punt de fusió baix i és fàcil d'emmotllar. Aquest material no té un elevat cost degut a la facilitat d'extracció i la abundància de coure que hi ha a la terra.

Materials: L'alumini

Aquesta foto és d’una persiana d’alumini. Està feta d’aquest material per la seva lleugeresa i perquè és més econòmic que d’altres. La persiana esta feta per peces allargades que s’encaixen horitzontalment i es fa la persiana de l’allargada que es vol. Aquestes peces deuen estar fetes per laminat i després se’ls hi dona la forma, gràcies a que l’alumini té una gran mal•leabilitat. La foto és del balcó de casa meva, que està relativament a prop del mar, l’alumini és molt resistent a la corrosió per aire o per aigua però no resisteix gens l’aigua de mar o solucions salines, per això té una capa superficial de pintura antioxidant, perquè no s'oxidi.